dijous, 4 de desembre de 2014

Un conte de Nadal: El trencanous






El Trencanous i el Rei dels Ratolins,  va ser escrita l’any 1816 per Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, també conegut per E.T.A Hoffman.

D’aquest conte de Nadal  se’n van fer moltes adaptacions però la més important va ser la que fa fer Alexandre Dumas (pare) l’any 1844. El conte de va ser convertit a ballet per encàrrec del director dels Teatres Imperials Ivan Vsevolozhsky i es va estrenar el 1892. La música va ser composada per Piotr Illich Txaikovski, la coreografia va ser creada per Marius Petipa i Lev Ivanov i el libreto va ser escrit per Vsevolozhsky i en Petipa.

És des d’aquest moment que el Trencanous passa a ser conegut mundialment, i a convertir-se en un dels ballets més representatius . El ballet està dividit en dos actes i tres escenes i es representat, sobretot, en èpoques nadalenques

George Balanchine en va fer al 1954 una coreografia simplificada perquè pogués ser ballada per nens i nenes.

Argument:

La revetlla de Nadal, una nena anomenada Clara (en algunes versions és Maria, i Clara el nom de la seva nina) prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen un solo cadascuna. La Clara se les mira embadalida, però cap és per a ella i, a sobre, és l'única que al final es queda sense res. Finalment, el padrí li diu que només té un trencanous de fusta amb forma de soldadet, però que no gosa donar-li perquè altres nens i nenes ja l'han rebutjat. Ella l'accepta i de fet li agrada molt, està tan contenta de tenir una joguina que no para d'imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravellós. Vist amb els ulls d'ella, sembla com si la joguina fos realment molt valuosa i fins i tot ara molts nens, alguns dels quals potser l'havien rebutjat, preferirien tenir-lo abans que el que els ha tocat. Ella es mostra tan il·lusionada que el seu germà té un atac d'enveja i de cop li trenca la joguina. És ja tard, la festa ha acabat i tots marxen a dormir. Només llavors sabem que el padrí va una mica més tard, que es pren la molèstia de reparar el soldadet amb molta cura. La Clara, que no ho sap, està tan trista que no pot dormir i baixa a la sala, llavors veu com el soldadet i les altres joguines prenen vida i els ratolins viuen i actuen com a éssers humans. La Clara es troba amb el soldadet, que com les altres joguines ha pres mida humana, i connecten ràpidament. El primer acte acaba amb la parella ballant entre flocs de neu i fades.
Volant entre el món de les fades arriben al Regne dels Caramels, on els rep la reina fada de Sucre, el seu rei o cavaller i moltes llaminadures, que ballen successivament per a presentar-se i festejar-los. Una nova escena mostra la Clara adormida sota l'arbre amb la seva joguina a la mà, tot havia estat un somni. Almenys la seva joguina està arreglada. A l'escena final la Clara visita el padrí a la seva botiga de joguines, per agrair-li que l'hagi reparada, i coneix el fill del seu misteriós padrí... que és idèntic a la forma humana del soldadet del somni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada