dilluns, 19 de gener de 2015

Els exàmens de la Royal Academy of Dance





A l’entrada del bloc d’aquest mes parlarem dels exàmens de la Royal Academy of Dance (RAD) als quals es presenten cada any un número elevat d’alumnes de l’escola i que serveixen per obtenir la carrera de dansa amb el títol d’aquesta associació.

La Royal Academy of Dance va aparèixer al 1920 quan un grup de ballarines va decidir crear una associació de professors amb l’objectiu de desenvolupar l’ensenyament de la dansa. Tot i que es va fundar a Londres, actualment la RAD treballa a 50 països i és l’organisme reconegut que més alumnes examina al voltant del món i està mundialment acceptada com un dels més alts nivells en l’ensenyament tècnic de la Dansa.

Els exàmens de la RAD van del nivell més inicial, el primer és l’anomenat Pre-Primary que serveix bàsicament per tenir un primer contacte amb aquests exàmens i el curs següent  Primary ja comença a tenir més tècnica.

Els cursos segueixen amb els anomenats Graus, consta de 8 cursos, tot i que al acabar qualsevol curs d’aquests graus pots passar directament als Graus superiors que són l’Intermediate Foundation, Intermediate Advanced, Foundation Advanced 1, Advanced 2.

Els exàmens tenen un programa fixe que s’ha de seguir, depèn del curs o grau es van afegint dificultats al programa: barra, centre, puntes, coreografies, etc.

Un cop superats els exàmens hi ha la possibilitat d’anar més enllà i preparar-te per al anomenat Teacher que et permet presentar a nens i nenes a preparar els exàmens de la RAD així com ser examinador/a.

dijous, 4 de desembre de 2014

Un conte de Nadal: El trencanous






El Trencanous i el Rei dels Ratolins,  va ser escrita l’any 1816 per Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, també conegut per E.T.A Hoffman.

D’aquest conte de Nadal  se’n van fer moltes adaptacions però la més important va ser la que fa fer Alexandre Dumas (pare) l’any 1844. El conte de va ser convertit a ballet per encàrrec del director dels Teatres Imperials Ivan Vsevolozhsky i es va estrenar el 1892. La música va ser composada per Piotr Illich Txaikovski, la coreografia va ser creada per Marius Petipa i Lev Ivanov i el libreto va ser escrit per Vsevolozhsky i en Petipa.

És des d’aquest moment que el Trencanous passa a ser conegut mundialment, i a convertir-se en un dels ballets més representatius . El ballet està dividit en dos actes i tres escenes i es representat, sobretot, en èpoques nadalenques

George Balanchine en va fer al 1954 una coreografia simplificada perquè pogués ser ballada per nens i nenes.

Argument:

La revetlla de Nadal, una nena anomenada Clara (en algunes versions és Maria, i Clara el nom de la seva nina) prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen un solo cadascuna. La Clara se les mira embadalida, però cap és per a ella i, a sobre, és l'única que al final es queda sense res. Finalment, el padrí li diu que només té un trencanous de fusta amb forma de soldadet, però que no gosa donar-li perquè altres nens i nenes ja l'han rebutjat. Ella l'accepta i de fet li agrada molt, està tan contenta de tenir una joguina que no para d'imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravellós. Vist amb els ulls d'ella, sembla com si la joguina fos realment molt valuosa i fins i tot ara molts nens, alguns dels quals potser l'havien rebutjat, preferirien tenir-lo abans que el que els ha tocat. Ella es mostra tan il·lusionada que el seu germà té un atac d'enveja i de cop li trenca la joguina. És ja tard, la festa ha acabat i tots marxen a dormir. Només llavors sabem que el padrí va una mica més tard, que es pren la molèstia de reparar el soldadet amb molta cura. La Clara, que no ho sap, està tan trista que no pot dormir i baixa a la sala, llavors veu com el soldadet i les altres joguines prenen vida i els ratolins viuen i actuen com a éssers humans. La Clara es troba amb el soldadet, que com les altres joguines ha pres mida humana, i connecten ràpidament. El primer acte acaba amb la parella ballant entre flocs de neu i fades.
Volant entre el món de les fades arriben al Regne dels Caramels, on els rep la reina fada de Sucre, el seu rei o cavaller i moltes llaminadures, que ballen successivament per a presentar-se i festejar-los. Una nova escena mostra la Clara adormida sota l'arbre amb la seva joguina a la mà, tot havia estat un somni. Almenys la seva joguina està arreglada. A l'escena final la Clara visita el padrí a la seva botiga de joguines, per agrair-li que l'hagi reparada, i coneix el fill del seu misteriós padrí... que és idèntic a la forma humana del soldadet del somni.

dilluns, 10 de novembre de 2014

Els efectes de la dansa en els adolescents



A l’anterior entrada del nostre bloc vam parlar dels beneficis aportava la dansa en els nens/es  a partir de 3 any. Aquest mes parlarem d’aquests beneficis en el món adolescent.
Actualment existeixen moltes variants de la dansa que es poden implementar fàcilment en l’educació dels adolescents, a part del ballet clàssic han anat apareixent disciplines com el hip-hop, el modern-jazz, els balls de saló, la dansa contemporània, el rap, el funky, i així podríem anar ampliant aquesta llista.
En l’etapa de l’adolescència els joves es troben en una etapa de grans transformacions a tots els nivells: físic, psicològic, social i  emocional, que fan que estiguin en cerca continua per trobar el seu lloc, la seva pròpia personalitat, el seu camí.  La prioritat dels adolescents és trobar un equilibri, seguretat en ells mateixos,  alliberar-se de complexes, etc.
En aquest sentit, la disciplina de la dansa pot influir per a fer desaparèixer aquest estrès, les ansietats, el cansament i/o altres símptomes típics dels adolescents com són la baixa autoestima o la socialització.
Una de les conclusions que s’extreuen de diferents estudis que relacionen la pràctica de la dansa amb els adolescents, és que la dansa pot inculcar un nivell de compromís més gran i influir de forma positiva en els participants, això contribueix al manteniment d’altres hàbits més saludables  i fer que tinguin un estil de vida més sà.  Alguns exemples són millorar l’àmbit motor de l’adolescent (ha patit o està patint un fort creixement físic); millora en la percepció de l’esquema corporal; millora de la coordinació neuromuscular; desenvolupament del sentit espacial; desenvolupament del ritme; millores en la qualitat física; millora del control postural; beneficis en l’àmbit socioafectiu;  millora en el coneixement i acceptació del propi cos; millora en el procés de comunicació (llenguatge no verbal); canalització i alliberació de tensions; desenvolupament del sentit estètic i creatiu.